Sóc lluny de casa, peixo al prat foraster i com enyoro la cort! T'estimo com s'estima el xai al pastor; si em tires pedres tinc por. Del xai vull la llana, de la vaca el braguer, trenquem la banca dels déus! Teixits adiposos, cosmonautes aqueus i pastorets arameus. Hi ha cloves i closques per ordir collarets; a dojo deixo que ragi el vers; babaus circumspectes ja podeu aplaudir, però això no s'acaba aquí. T'estimo massa, sóc massa bo; cap a tu corro: ma massa per sa acceleració. T'estimo, oh massa! Lloem Déu! si tu m'estimes, un dia seré teu. Aquests últims versos els faré descriptius, la mussa em dóna peixet: un carrer massa ample d'edificis altius i un home massa baixet. T'estimo massa, sóc massa bo; cap a tu corro: ma massa per sa acceleració. T'estimo, oh massa! Lloem Déu! si no m'estimes, jo mai no seré teu.