Vaig començar creient que era necessari
però poc a poc el desig se'm va emportar.
Sense parar, al final va ser a diari.
El món perdia a cada instant.
Un cop de mà per sortir d'aquell calvari.
Vaig acabar-hi encadenat.
I aquí tancat, sota control,
els dies passen marcats pel record.
Tan temps perdut, tan temps llençat.
Tan lluny de casa, tot sol i espantat.
Cada matí, a les sis es fon el somni.
Obro els ulls, veig el dia repetit.
Ja són aquí els neguits i les angoixes
que potser amb sort s'allunyaran.
I aquí tancat, sota control,
els dies passen marcats pel record.
Tan temps perdut, tan temps llençat.
Tan lluny de casa, tot sol i espantat
