A la nit quan tornaràs a casa
només hi trobaràs esperan-te un pis buit.
Ella se n'ha atipat d'estar per tu
i al final se n'ha anat.
T'has quedat sol amb quatre parets
i un lament que ja no servirà de res.
I ara et fas a bocins però ella no hi és.
No te'n saps avenir…
…Que se n'ha anat per no tornar.
Fa tanta por tornar a començar…
I ara per primera vegada
et veus sol, no saps on anar.
Ho has acabat engegant a dida
pel teu estúpit posat masclista-sabut.
Però sense ella al costat no te'n surts
ni amb un trist ou ferrat.
I has estat sempre dels que ha cregut
que un home tot sol cuidant-se no és ningú.
T'hauràs d'espavilar, moure el cul
i aixecart-te del sofà.
I se n'ha anat per no tornar.
Fa tanta por tornar a començar…
I ara per primera vegada
et veus sol, no saps on anar.
