Tinc un amic que cuido poc massa sovint i a ell li dec tot el que sóc. El meu amic sempre és aprop i, dels que tinc, ha estat aquest sempre el millor. Mai he tingut trassa a escoltar-lo massa. Va passant el temps i ell se'n resssent, s'allunya a poc a poc. El meu amic té por quan està trist i no endevina quina és la raó que l'amoïna. Viu rifant la seva sort. Viu protegit dins el seu món que ha fet a la mida a les esquenes de tothom. Massa camins se sent molt sol i es va encongint, i hi dóna tombs, i no va enlloc... La seva balança sempre decantant-se. A cops tan valent que res no tem, d'altres tan poc, tan poc... El meu amic té por quan està trist i no endevina quina és la raó. Mentre rumies et dic que el meu amic sóc jo. Tinc por quan estic trist i no endevino quina és la raó. Mentre rumies et dic que aquest amic sóc jo.