Instants del temps Cremen quatre selves al teu cor corre mare terra, lluny del foc. Ja no hi ha misteris sota el sol tremola mare mar i ofega-ho tot. Un envàs sense retorn així serem tu i jo passatgers a l´últim vol haurem d´anar. Sempre endavant sempre inventant respostes sempre esperant en va No som diferents només instants del temps. Qui anirà a buscar-te si te´n vas qui t´esperarà amb el cor trencat qui vindrà al matí a dur-te el sol qui anirà a donar-li corda al món. Si tot fos una il·lusió potser em faria por si ara som reals tu i jo haurem d´anar. Sempre endavant sempre buscant respostes sempre esperant en va. No som diferents només instants del temps. Sempre endavant sempre sembrant preguntes sempre fugint, de què? digue´m on anem per què seguim corrent. Sempre endavant sempre buscant respostes sempre esperant en va No som diferents només instants del temps.