Jo et voldria posar el món als peus com un present. però només sóc un pirata vell, sense nau ni calers. Et vaig deixar cuidant d'un mar en calma sobre els coralls, sota els somnis d'un noi que amb má ferma i l'orgulla dels anys posá el crit dis delcoll de la gent pe passava prop d'ell. Jo et voldria posar el món als peus, somnis d'un boig que de jove es creia el Rei del Mar, sobre d'un gran vaixell. Pero es va enfonsar cuidant d'un mar en calma, i ara els coralls són peces del seu llit. Tornada: I l'orgull s'ha perdut dins del temps, ja no es sentes els crits de la gent que passava prop meu. Els canons tronaven paraules de mort i pau. Sobre el mar volàven viatgers d'un fals infern. Tornada