Vius en els núvols
A les afores de la ciutat
Vius sense pressa
Acariciant el temps que mai fa tard.
Però avui el sol ha cremat,
Els camps inundats,
La fred es comença a despertar,
La terra ja és fang
I el forn està a punt d'explotar.
Per què sempre
Ets tu qui pren mal,
Ets tu el davantal
Que s´embrut de mentides.
Dius que és inútil
Cridar I que algú ens pugui ajudar
La por és tan endins
Que no ens deixa ni parlar
Si tens una mania
Que és viure el dia a dia
No trobo que hàgim de canviar
Per què sempre
Ets tu qui pren mal...
Sempre ets tu qui pren mal
Ets tu el davantal
Que s´embrut de mentides
Tot és tant simple
El món és tan simple
Tot és tan simple
I ells ho volen complicar
I ells ho volen complicar
Per què sempre...
