El Metec

Tom: G

G    D   D7   C   Bm   Am 

G  
Amb aquest aire de metec,

jueu errant, pastor grec,
                              D 
i els meus cabells als quatre vents;
                       D7 
i aquest mirar tan indecís,

ara amargant, ara endolcit,
                      G  
de dies bons i de mal temps.

G  
Potser faig pinta d’haver estat

lladre de fruites i de blats,
                         D 
de camps que acaricia el sol,
C                                  Bm 
però és que m’hi ajec i hi faig l’amor
                             Am 
com hi he jugat i m’hi he perdut,
                          G  
sense mai perdre-m’hi del tot.

G  
Amb aquest aire de metec,

jueu errant, pastor grec,
                              D 
i els meus cabells als quatre vents,
                           D7 
i aquests meus ulls descolorits,

verdosos, blaus, mig enfosquits;
                        G  
em faig mirall de tots aquells.

amb qui he sofert, amb qui he gaudit,

perquè el meu cor no s’ha rendit
                      D 
ni penedit d’anar més lluny,
C                        Bm 
d’on algú diu que ens aturem
                       Am 
si no volem anar a l’infern,
                     G  
cosa que mai no m’he cregut.

G  
Amb aquest aire de metec

jueu errant, pastor grec,
                              D 
i els meus cabells als quatre vents,
                        D7 
vinc a trobar-te i a sentir

com és d’immens aquest camí
                      G  
que encara tornaria a fer;

camí de totes les olors

del gessamí dels meus records
                      D 
d’Alexandria i d’Istanbul;
C                    Bm 
i com voldria perdre-m’hi
                    Am 
i enamorar-m’hi com ahir
                          G  
ans que se m’acluquin els ulls.

G                    D 
I com voldria perdre-m’hi
D7                   G  
i enamorar-m’hi com ahir
C                         G  
ans que se m’acluquin els ulls.