Ja fa temps que ningú et troba
al lloc on sempre vas habitar
però a la cambra encara volen
milions de lleis a mig inventar
Al voltant del teu cervell, la vida gravita
i tot cos obeeix la llei, la llei infinita
Que lluny som dels temps feliços
d´aquells dies d´escaire i compàs
tot era nou per nosaltres
era un descobriment a cada pas
Isaac, Isaac
has tingut el teu temple, però no per sempre
Avui t´ha crescut la barba
el teu cabell s´ha tenyit de blanc
t´has lliurat a la vagància
tu ja no ets l´arquitecte d´antany
Sota el teu desert d´esguard la vida gravita
tot compleix igual que ahir la llei infinita
veient-te com et veig ara
qualsevol dirà que ets francmaçó
el que és a mi no m´enganyes
els teus fills hem après la lliçó
Isaac, Isaac
has tingut el teu temple, però no per sempre
Avui l´home s´ha fet Déu
i ningú no ho podria fer millor que ell
però hi ha folls que hi donen tombs
busquen sota les pedres,
criden el teu nom
Isaac, Isaac...
