Joan Manuel Serrat

Canço de matinada

Joan Manuel Serrat


Tom: D

  D 
Ens ho ha de dir la veu tremolosa i trista d'un campanar.
  G                   D 
Un cop de llum i el crit  d'una garsa
  E                       A 
que ha despertat amb fam i busca per
  D 
entre blats i civades qualsevol cosa per omplir el pap.
  G                   D 
O potser el gall que dins la cort canta.
  E                    A 
La nit és morta, i ja es fa clar,
 G                 D 
la nit és morta, i ja es fa clar.

  D                  G  
Mentre jo canto, de matinada,
  A                 D 
la vila és adormida encara.

S'han despertat mullades les fulles del camp d'alfals veí.
S'espolsen l'aigua de la rosada mentre que arriba la matinada
i el sol que les escalfi fins que les tallin d'un cop de falç.
Alcen la testa mullada i fresca.
Per a caure a terra massa temps hi ha,
per a caure a terra massa temps hi ha.

Dintre la vila ja plora un nen
i pels afores corren els bens.

I amb el sarró i la bóta a l'esquena, i amb un bastó a la mà,
se'n va el pastor i el seu gos d'atura, se'n van cap unes altres pastures.
Trencant rius i cabanyes a les muntanyes volen tornar.
Surt amb l'aurora, cal sortit d'hora:
el camí que han de fer és molt llarg.
el camí que han de fer és molt llarg.

Cap a vila ja ve el pagès,
la bossa buida i el carro ple

de roig tomàquet i de verdures collides del seu hort.
La mula sua i el carro crida i l'home tanca els ulls i somnia
mentre el sol es lleva d'un llit d'alzines, enlluernant
a les velletes, que pansidetes,
cap a l'església van caminant,
cap a l'església van caminant.

I ara jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.

I ara jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.