Prenc un flascó de vi i entre les flors bevia. Som tres: la lluna, jo i l'ombra que em seguia. No sap beure, per sort, la lluna, bona amiga, i a la meva ombra mai la set no l'angunia.
Quan canto, veus ací la lluna que s'ho mira; quan em poso a dansar, l'ombra em fa companyia. Quan s'acaba el festí, els convidats no em fugen: veus ací una tristor que mai no l'he coneguda. Si me'n torno al casal, em segueix l'ombra muda, i una mica més lluny m'acompanya la lluna. Prenc un flascó de vi i entre les flors bevia. Som tres: la lluna, jo i l'ombra que em seguia. No sap beure, per sort, la lluna, bona amiga, i a la meva ombra mai la set no l'angunia.
