Un vespre quan l'estiu obria els ulls
Per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans
On vam aprendre a córrer
Damunt un pam de sorra
S'alçava una foguera per Sant Joan
Llavors un tros de fusta era un tresor
I amb una taula vella ja érem rics
Pels carrers i les places
Anàvem de casa en casa
Per fer-ho cremar tot aquella nit
De Sant Joan
Érem quatre trinxeraires
No en sabíem gaire
De les llàgrimes que fan que volti el món
Anàvem entrant a la vida
Mai una mentida
No ens calia i res no ens robava el son
Aquelles nits de Sant Joan
Els anys m'han allunyat del meu carrer
I s'han perdut aquells companys de jocs
El bo i el que fa nosa
Com si qualsevol cosa
Sembla que tot s'hagués cremat al foc
De Sant Joan
I ara, aquesta vesprada
Una altra vegada
Veig els "nanos" collint llenya per carrer
Corren
Com jo abans corria
Els crido i em miren
Com si fos un cuc estrany i passatger
Aquesta nit de Sant Joan
Doneu-me un tros de fusta per cremar
O la prendré d'on pugui, com ahir
Com si no n'hi hagués d'altra
Jo he sigut com vosaltres
No vull sentir-me vell aquesta nit
Que un tros de fusta torni a ser un tresor
Que amb una taula vella sigui ric
Pels carrers i les places
Aniré de casa en casa
Per fer-ho cremar tot aquesta nit
De Sant Joan
