Seria fantàstic que anés equivocat i que el wàter no fos ocupat. Que fes un bon dia i que ens fes bon pes. Que sant Pere, pagant, no cantés. Seria fantàstic que res no fos urgent. No passar mai de llarg i servir per quelcom. Anar per la vida sense compliments anomenant les coses pel seu nom. Cobrar en espècies i sentir-se ben tractat i pixar-se de riure i fer volar coloms. Seria tot un detall, tot un símptoma d'urbanitat, que no perdessin sempre els mateixos i que heretessin els desheretats. Seria fantàstic que guanyés el millor i que la força no fos la raó. Que s'instal-lés al barri el paradís terrenal. Que la ciència fos neutral. Seria fantàstic no passar per l'embut.
Que tot fos com és manat i ningú no manés. Que arribés el dia del sentit comú. Trobar-se com a casa a tot arreu. Poder badar sense córrer perill. Seria fantàstic que tots fóssim fills de Déu. Seria tot un detall i tot un gest, per la teva part, que coincidíssim, et deixessis convèncer i fossis tal com jo t'he imaginat.
