Què vols dir-me, clarejant arran de cadira, ulls de sucre, manetes de quart de pam, que has baixat del teu castell de jocs i joguines al nostre món, ple de manies i de gent gran? Què vols fer-me saber, princesa de l'estora? A quin déu clama justícia el teu dit alçat? Amb què haurà ensopegat la teva pell de monja? Quin daltabaix el nou dia ens té reservat? Que has deixat joguines i jocs escampades a l'eixida i entre els meus genolls véns a plorar. Que una vespa, que una flor, que festejant t'han ferida, el meu infant. Eixuguem-li les llàgrimes, posem-li al dit fang. Que una vespa, que una flor, que festejant l'han ferida, el meu infant. Hi ha paranys i espines i jocs i joguines. Ja saps una cosa més. Una nova experiència. Corre, afanya't a mostrar el dit ferit al món, cordillet de la meva baldufa de guerra. Quina urgència no t'estarà esgarrapant el cor? que has deixat joguines i jocs tot escampat a l'eixida per sortir als carrers a pregonar. Que una vespa, que una flor, que festejant t'han ferida, el meu infant. Eixuguem-li les llàgrimes, posem-li al dit fang. Que una vespa, que una flor, que festejant l'han ferida, el meu infant. Hi ha paranys i espines, jocs i joguines.