Feies el sopar, jo parava la taula
I com sempre escoltàvem les notícies
Quan de sobte sento un clic, tot el pis es queda buit
A l'escala ho comenten les veines
Se n'ha anat el llum
I veient que la verdura ha quedat a mig bullir
Em proposes d'acabar-nos el formatge de París
I amb la llum de la llanterna ho deixem tot enllestit
Per a l'escena impensada que ens espera
L'un davant de l'altre, en una taula que ara sembla diferent
L'espelma t'il·lumina tancant els ulls, provant el vi
I de sobte et reconec, I no entenc on hem estat tot aquest temps
I em preguntes si estic bé I, encongit, goso confessar-te
Que ahir a la nit volia explicar-te que ja no sento allò per tu
Que potser estaria bé donar-nos un temps per cadascú
I em respons que tu també pensaves el mateix
I ens mirem, mentre parlem
De tu I de mi
