Potser recordes quan Ens enfonsaves el cap dins el mar Potser recordes quan Triaves la pedra que feia més mal I escopies paraules plenes de fang I entraves als somnis que fan tremolar Potser recordes quan Amb un tros de fusta ens picaves les mans Potser recordes quan Ens despullaves amb els ulls sagnant I escopies paraules plenes de fang I entraves als somnis que fan tremolar Però ara som gegants Potser recordes quan T'apropaves I abaixàvem el cap Potser recordes quan Et suplicàvem un tros de pa I empassàvem paraules plenes de fang I el so de la pluja ens feia tremolar Però ara som gegants I vist des d'aquí dalt Ets un satèl·lit que es va allunyant Ets una nota que s'apaga Ets un record que ja no fa mal