Bien après les jours et les saisons Et les êtres et les pays Le pavillon en viande Saignant sur la soie Des mers et des fleurs arctiques (Elles n'existent pas) La teua nuesa pura Vessa el risc de les muntanyes El vent del nord, els teus ulls Un llarg crit de sacrifici El teu cos, incert desig Un raig de sang I boira encesa I enllà el roig de l’hotitzó L’olor de les flors de l’àrtic Bien après les jours et les saisons Bien après les jours et les saisons Vull xuclar l’eterna escuma De la mel que et surt dels llavis Els teus muscles delitosos La pluja de la innocència El teu si avenc de nèctar Que m’encén I m’assedega Tota la pols del camí La sang de les flors de l’àrtic Bien après les jours et les saisons Bien après les jours et les saisons I els teus gests vivificant Carn I foc que m’arrecera Quina ardor de selva verge! El verd d’un dolor extàtic Tot el dolç verí que sua El meu crani mil·lenari L’ànsia d’un bosc mullat La llet de les flors de l’àrtic Bien après les jours et les saisons Bien après les jours et les saisons Reviuré intensament Les teues flames evocades Sobre el cor I el fosc desig Del fluix de les flors de l’àrtic I beuré sobre el blau cim La sang del teu cos ardent Un arbre d’estels mullats Plugim de les flors de l’àrtic