Tot ens era igual, ploguera sofre I foc sobre les nostres ciutats
Aquesta bogeria no ens pertany, però es fa un lloc entre les nostres mans
I esta estranya manera de ser lliure
Fuig, no vull un braç amb cicatrius cap a la tragèdia
Ací tots estem marcats com les mules, com els porcs
Barranc de hienes
Carronyers
Vinc del vidre, vinc de l’existència errant dels folls
Que són de les cendres blanques dels nostres records
Menteixes cada vegada que em mires
Amb aquesta mentida teua que no és sinó la por
Menteixes amb la llum de la mala sort
De les estrelles negres que ho atrapen tot
Barranc de hienes
Carronyers
Vivim sota una pedra, al buit miserable I càlid d'esta gran bogeria de ciment
Sota la quantitat de merda que ens han de tirar damunt per a seguir en el poder
Vivim sota una pedra, bé que ho saps
I el nostre cos s'ha tornat transparent
Com els escorpins assetjats que moren I maten
Al mig d’un cercle de foc, perduts al camp obert
