Imitant un àngel, la fràgil noieta
Buscant aplaudiments la mort va trobar
I aquest tango ens parla de la trista història
Que sota la lona del circ va deixar
Jo sóc la noieta del circ
Per unes monedes jo us don
Miquetes de trista bellesa
Miquetes de tèbia emoció
Jo sóc la noieta del circ
I pels llargs camins del Senyor
Vestida amb la malla de seda
Us vaig repartint les flors de la il·lusió
Penjada del fràgil trapezi
El seu cos tan jove recorda al saltar
Una coloma que talla l'aire
Ploma blanca que el vent fa volar
Mentre la gent emocionada
Contempla angoixada el seu salt mortal
Sota la lona el circ tremola
I l'alè gelat de la mort sent passar
Jo sóc la noieta del circ
No trobo consol ni amor
La joia que jo reparteixo
Per mi és misèria i dolor
Per això en una nit molt freda
Cansada la mà s'afluixà
I pobre noieta del circ
Buscant aplaudiments la mort va trobar!
