S-ciarös de lüna, sberlüs de stele S’encanta l’aria, se sliga ‘l vent Sgörles le foìe, sömèa ca i löcia Fregòi de éta, falìe d’arzent “a s’va par ol senter, i pas arent al cör S’engropa ‘po la us, s’entorcia fò i penser Ma resta amò l’amur, l’amur al stanta a mör I pas sopra ‘l senter, i pas arent al to cör” La noc serena la te cunsula L’anima ‘n pena con tanta pas E ‘l sonc ca regna despus ai frassen Te smorsa l’ansia ca ve de lons La val sbasìda la nina ‘l sère Sciarös de luna, sberlus de stele E lu ‘l refiada ‘n de la so cüna Sberlüs de stele, sciarös de luna Luz da Lua, vislumbre de estrelas O ar se encanta, o vento se liberta As folhas tremem, parece que choram Migalhas de vida, faíscas de prata Vai-se longe o sentimento, os passos junto ao coração A voz se amarra, os pensamentos se retorcem Mas resta ainda o amor, o amor é duro de morrer Os passos junto ao sentimento, os passos junto ao coração A noite serena, ela te consola A alma em dor, com tanta paz E o sono que reina além das cinzas Te ameniza a ânsia que vem de longe A laguna emudecida, ela balança o sério Luz de Lua, vislumbre de estrelas E ele repousa em seu berço Vislumbre de estrelas, Luz de Lua