Com pot ser que tu no pensis en mi,
que me ignoris no me ajuda a ser més feliç.
No he dubtat que encara creguis en mi,
però no penso, no reono o dec ser sec.
Me equivocu però reacciono sempre a temps
però no penso, no raono, o no entenc...
Tornuo cap aquí molt més calmat,
el meu refigi és el meu cap
no em mouria mai,
hi faria eterns els anys.
Tot està tan plè de normes que ja
no és possible activar actuar amb normalitat.
No hi ha res capaç de parar l intent
de ser lliure, de concervar la forma de ser.
I me equivovu però reacciono sempre a temps,
quan no encaixo, només tinc un pensement...
Tornuo cap aquí molt més calmat,
el meu refigi és el meu cap
no em mouria mai,
hi faria eterns els anys.
