Va ser l'any de començar a posar-nos en moviment.
Mocadors negres al coll, i conèixer tanta gent;
l'any que vam sortir al carrer per tornar-los a dir que no,
érem prou valents per fer qualsevol revolució.
No recordo d'ençà un reguitzell de sentiments tan forts;
deu ser que el filtre dels anys deixa passar només els bons records.
Va arribar l'any dels jocs, l'any que van jugar més brut,
de tortures i presons, de pensar que havíem perdut.
Aquí el filtre va petar, sols en recordo amargor
i el dia que veig pensar: - quant de temps llençat en va!
Amb l'absoluta certesa de no haver arribat enlloc
vam anar a casa amb ganes de pensar-hi poc.
Uns se'n van anar a dormir i altres vam passar nit en blanc;
però a casa tot era foscor fins que obrint el finestró,
fascinats, vam comprovar que l'empelt havia brotat.
Cap bon dia com aquell que ens permet tornar al combat.
Mentre duri el setge no signarem la rendició:
mocadors negres al coll! Visca la revolució!
Sempre més
mentre duri el combat
sempre més
estaré al teu costat,
sempre més
que aquest poble necessita
sempre més
retrobar la llibertat.
