Ara cal anar desenterrant
la destral a cada cap de carrer,
superar l´efecte del sedant,
aquell que fa que sembli tot aliè.
Però aquest tremp que ara ha eixorivit
no és suficient per encetar l´atac
cal armar de raó el despit
i acumular dents per al xerrac.
Els iaios que seuen al banc de la plaça, la colla del bar,
antics amics d´escola que fa l´hòstia que no veus,
la dona que ven verdura al mercat:
tot som peces del trencaclosques.
Ja es pot fer aquest acte rotund
on tothom té un paper reservat
però depèn de quan estigui a punt
la dona que ven verdura al mercat.
Gent que des que va marxar només veus per Patum i per Nadal,
els companys de feina, fins i tot els que no t´hi fas,
la dona que ven verdura al mercat:
tots som peces del trencaclosques que anem encaixant.
La colla d´immigrants que fa uns dies que són a la ciutat,
aquell home amb qui ningú no parla mai,
la dona que ven verdura al mercat:
tots som peces del trencaclosques.
Que la prudència no ens faci traïdors
que la pressa no ens faci entrebancar,
de la parada de verdura del mercat
sortirà el senyal de combat.
