Ara no es fa prô jo encara ho faria:
una galera armaria de nits
o un galió amb les veles més fines,
i amb cent pirates com la meva sort.
No pregunteu quines mars fendiríem
-foren aquelles on calgués valor.
Ara no es fa prô jo encara ho faria:
ells foren lladres de l'argent i l'or
i foren lladres si perles hi havia
-jo robaria només per amor.
Fos amb engany si de grat no venien,
jo robaria les noies dels Ports.
I encara sóc cert de trobar una illa
on les penyores pogués amagar,
i fer pagar les més belles estrenes
a les donzelles sota el meu capsal.
Al pler del vent, desplegades les veles,
voldria ésser el més brau capità.
Ara no es fa prô jo encara ho faria
-si d'un amor sofrís el desengany-
lligar l'atzar de la mar a ma vida
i anar tan lluny que no pogués tornar.
Oh, si el vaixell duia el nom de l'amiga
-de tant d'enyor llanguiria la mar.
