No veiem més que figures borroses I fang Siluetes d'herois que es desfan Llums es reflecten a un mur que era blanc I Ara es negre Soles ens queden angoixa I asfalt Portem endins un esclau I un guardià Tots presoners d'un fracàs col·lectiu Fa uns quants segles Brinda I la reina es creu la més digna També li guaita la dama maligna Firme!! El guàrdia es sent home insigne Lleons caçats, caiguda lliure I van En una comitiva derrotats I condemnats Titelles del sistema, amos del ninot trencat Botxins de voluntat, carn de presidi Tot el meu regne per sentir-me mes real Ooh Què frágil és l'esperança del pobre Ohhh Què fàcil és per a alguns levitar Ooh No veiem més que siluetes I ombres El cap I el cor sempre en obres D'aquella pols estos fangs No escoltem més que promeses Castells de gegants A catedrals obsoletes Santificant el consum Amb fidels comulgant Arreplegant les molletes Amors prohibits, penitències Pecats I profans Les esperances desfetes Ningú pot moure's El cap I el cor sempre en obres Guardant als morts en cunetes Brinda I la reina es creu la més digna També li guaita la dama maligna Firme!! I el guàrdia es sent home insigne Lleons caçats, caiguda lliure I van En una comitiva derrotats I condemnats Titelles del sistema, amos del ninot trencat Botxins de voluntats, carn de presidi Tot el meu regne per sentir-me mes real Ooh Què fràgil és l'esperança del pobre El carceller és un presoners més Té les pupil. Les blanques I negres les dents T'envie una senyal del meu paisatge intern 5446 el meu número de pres Pitis I llibres, plaers possibles A la penitenciaria els pecats no s'expien Llepe els barrots pensant que són de caramel Tot el meu regne per un trosset de cel