Cada cop, cada cop la sents directe al cervell, sense poder retenir després ni un sol instant dels millors moments. Cada cop, cada cop present, fiblant-me la pell, sense poder tornar a ser el mateix després de la petjada que deix. Cada cop, cada cop volent caure als seus peus, ningú més pot fer-me sentir tan bé. Crida el meu nom i me'l porta el vent. Sols ella pot estirar el meu tren. Cada cop, cada cop corrent pel meu pensament. Sempre empaitant a contracorrent la línia que marca el meu present.