Era un nit d'estiu després d'un concert a Parets, en Dídac m'incità a fer la Conreria quina bogeria Les corves anaven passant i els arbres grataven el meu cotxe blau quan de sobte entre la pols i el fum un mur vaig il·luminar. De cop tot era fosc i no sentia res al fons una llum i a la llum tot era blanc. Al cap d'una estona un apio apareix i em diu que es diu Pere em comenta que fa temps que m'espera allà en el cel. Perdoni senyor que no em pugui quedar una eternitat però allà baix encara m'esperen. Del cel al món, del cel al món, del cel al món, del cel....