Et miro i no veig a qui envejar recordo les tardes de campanes al bar fumant, rient, parlant.. Somnio com fèiem abans en un futur en un món desconegut digne de ser conquerit pel teu somriure... Però ja és tard, res no tornarà a ser com abans, mai més tornarem a pensar plegats en el demà... Enyoro com èrem abans de començar a provar de tot sense pensar que mai podríem tornar d'aquell llarg viatge.... Però ja és tard, res no tornarà a ser com abans, mai més tornarem a pensar plegats en el demà... Sóc aquí, sóc a dins i no penso sortir Sóc el diable que no escolta les plegàries del teu àngel gris en fi, que sí, que a mi ni calanyes, ni jocs de cucanya droga't, a catà, fes-me cas, droga't pots passar sense tu, sense beure i menjar mira que porto la canya que dóna prepara la bola i no falla crema com la palla Però ja és tard, res no tornarà a ser com abans, mai més tornarem a pensar plegats en el demà...