Corríem a la vora d'aquell riu
Deixàrem les petjades marcant el fang
Miràrem al davant amb el gest que diu
Tornes a estar viu
Sabíem que el moment era nostre
El disfrutàrem com si fos un regal
I les xarxes quedaren orfes del moment més especial
Hem deixat que guanyaren la guerra
Mentre fèiem de les closques collars
Per celebrar la seua justa victòria
Ens tornen a governar
Quan el cinisme inunda les frases
Quan la incertesa ocupa tot l'espai
Crida més fort crida més fort
Que no ens escoltarà ningú
Crida més fort, crida més fort
Les hores miren tristament el rellotge
I jo mire el teu vestit
Crida més fort crida més fort
Recordaré el teu aroma per sempre
Serà l'olor de la victòria i a més
De la insistència dels teus llavis vermells
Farem dels versos un vaixell
Per transportar totes les nostres misèries
I enfonsar-lo a l'oceà
El progrés alimenta l'absència
Viure molt i veure't poc
La premissa de perdre l'essència
I una lluna en cada port
Tots dos, tots dos som
Persones amb dret a decidir a caminar
Sols que tu camines sol
I a mi m'acompanya l'aire
