Ja era de nit, passejàven tu i jo, antràven sols al món, la part fosca d'un dia gris, la gent, dormint, potser somiava que eran herois d'una vida d'aventures. I tu i jo dos sers estranys visquent la pesadilla viva de sintir el mar quan ve a morir sobre la sorra fina, crida!!! Tu em vares dir dels teus somnis i pors, jo et vaig atraure amb mi a la sorra dels perdedors, buscant, qui sap, l'escalfor humana que del teu cos, tu em donaves tremolosa. Però erem tu i jo, dos sers estranys ... No et vull fer mal no et vull fer mal no et vull fer mal.