Perseguint la lluna plena mentre fuis sobre el mar sento el cant d'una sìrena m'està cridant. Caic genolls a terra, estic suplicant que no vull ser una altra pedra enmig del mar ... amb l'ànima morta. Tornada: Cants que venen de lluny d'allà on el mar cai dins de l'espai. Cants que endocen l'esprit i et fan tancar els ullas camí de la mort Cabts de bressol que em fan somiar que sóc el rei d'un horitzó que mai s'acaba. Va caient la lluna plena neix la llum sobre el mar. Ja no hi ha cants de sirena, tant sols realitats. surt l'allva vermella i em miro les mans, un anell i una cadena surten del mar ... i em lliguen amb ella. Tornada