Què fosca és la mina m'explicava aquell miner T'allunyes de l'aire que amanyaga el nostra cel I tornes ombere per entrar dins de l¡infern on no hi ha dia I el somni de la nit no existeix Tornada: No sé per què tu ets miner No sé què fer No sé què dir Duc la mina sobre la pell Tinc les mans negres de tant repicar les parets I l'ànima trista per aquells que ja mai tornaran Tenia dotze anys quan va donar el su primer cop a la galeria número cent vuitanta-dos Picant la pedra entre basses d'aigua i pols mentres el pare li deia que l'avi era el millor Tornada