Tinc un blau brut d’abril eixut
La tempesta ha passat I no surt el sol
Oh, déus doneu-me la pau!
La lluna fosca ha jugat amb el meu amor
I sento que el mal no el puc oblidar
Passen els dies I ell ve sempre amb mi
No puc odiar allò que més estimo
El meu cor és generós
Però tinc l’orgull malferit
No sé si el podré curar
Que difícil és perdonar
Que difícil oblidar
Dins meu el cor I l’orgull
M’estan deixant desert
No m’és possible de no estar despert
El neguit és més fort que el cansament
Despert I tant lluny de mi…
Enceto el camí del llit
D’un llit trist I sol
Ple de neguit, trencat
Ple d’ira I foll
La lluna és gran I sento
Com la meva ànima es fon
I mor a poc a poc
Regalimant suaument sobre el meu cor
