Un dia somií que era una abella I, papallonejant per l'hort del cel, Anava d'una estrella a una altra estrella, A volves d'or collint la dolça mel Anava del clavell a la vidalba, De l'herba de la creu als romanins, Il·luminats per la claror de l'alba Que no han vista jamai nostres matins Ací em somreia una gentil poncella Que, esbadellant-se, es convertia en flor, En flor del paradís, sempre novella, Que feia cada dia nova olor D'un misteri volava a altre misteri, D'una amor robadora a un altra amor; Com un pit se m'obria l'hemisferi, Deixant-me beure en lo diví tresor Vola que vola de la rosa al lliri, De flor en flor seguia jo el verger, Del nèctar regalat fent lo captiri Entre càntics I música I plaer Fer-ne volia una rosada bresca, Per dir "preneu-ne" a mos amics del món; "Preneu-ne un rajolí, d'eixa mel fresca De l'alt verger on mes delícies són" Mes ai, mes ai! Quan a plaer brescava, Caigut sobre la terra em despertí, I, en comptes de la bresca que us baixava, Sols trobo les cançons que veus aquí