Costa avall per senders de molsa,
Les branques brunzint les galtes,
Tibada la pell rosada I freda
Els peus s'enfonsen en la catifa obaga
Fins a trobar el pla en pendent,
Estamordeix la llum la rasa del vespre
Dorm, dorm, nina, dorm
S'hi coneixen els dits de l'auró roig,
Estesos, morts, sobre l'aigua invisible,
Els bolets s'alcen com espelmes celestes
Sobre una gran roca un jaç de líquens trompetes
Acull fulles de pi, roure I boix
I ton cos despert com en un somni
Dorm, dorm, nina, dorm
Nua, nua
L'iris obert pentina els núvols,
El cos despert dorm dels homes
Dorm, dorm, nina, dorm
Demà no és demà sense somnis
Ets la nina de tots els meus somnis
