Tinc trenta mil escames
Jocs d’infants repressius I llibertins
Foscos passadissos
Corredors intrínsecs, esperits
Tu dius que és normal, però no et puc creure
Tinc galeries esbotzades
Humits passatges, llefiscosos
Recargolats pensaments abstractes
Actius I reals, o així ho semblen
Tu em dius que és normal I jo et vull creure
Tinc, d’altra banda, sentiments bonics
Dolces imatges I bones olors
Llàgrimes de felicitat
Incomprensibles
Tu em dius que això és normal I crec que et crec
M’estimo molt
Però no m’acabo d’entendre
Sovint t’entenc millor a tu
Que no pas a mi mateix
Però, de fet, no em passa res
I a qui sí?
