Mig segle fa que pel món
Vaig, camina que camina,
Per escabrós viarany
Vora el gran riu de la vida.
Veig anar I veig venir
Les ones rodoladisses:
Les que vénen duen flors
I alguna fulla marcida,
Mes les ones que se'n van
Totes s'enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
Quina vindrà per les mies?
Una barca va pel riu
D'una riba a l'altra riba;
Fa cara de segador
La barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
Torna a sa terra nadiua,
I es desperta a l'altre món
Quan ha feta una dormida
Barquereta del bon déu,
No em faces la cara trista:
Si tanmateix vens per mi,
Embarca'm tot de seguida;
Lo desterro se'm fa llarg,
Cuita a dur-me a l'altra riba,
Que mos ullets tenen son
I el caminar m'afadiga
