Tom: D
F#m
Quins tan segurs consells vas encercant,
D
cor malastruc, enfastijat de viure,
G
Amic de plor e desamic de riure?
F#m
¿Com soferràs los mals qui et són davant?
Acuita't, doncs, a la mort qui t'espera.
E per tos mals te allongues los jorns:
G
aitant és lluny ton delitós sojorns
F#m
con vols fugir a la mort falaguera.
Braços oberts és eixida a carrera,
G F#m
plorant sos ulls per sobres de gran goig.
Melodiós cantar de sa veu oig,
G F#m
dient: "Amic, ix de casa estrangera.
En delit prenc donar-te ma favor,
que per null temps home nat l'ha sentida,
F#m
car jo defuig a tot home que em crida,
F#m
prenent aquell qui fuig de ma rigor".
Ab ulls plorant e cara de terror,
D
cabells rompent ab grans udolaments,
G
la Vida em vol donar heretaments
F#m
e d'aquells dons vol que sia senyor,
cridant ab veu horrible i dolorosa,
tal com la Mort crida al benauirat
G
(car si l'hom és a mals aparellat,
F#m
la veu de Mort li és melodiosa.
La veu de Mort li és melodiosa)
Null hom conec o dona a mon semblant,
que, dolorit per Amor, faça plànyer;
G
jo són aquell de qui es deu hom complànyer,
F#m
car, de mon cor, la sang se'n va llunyant.
Llir entre cards, l'hora sent acostada
G F#m
que civilment és ma vida finida:
puix que del tot ma esperança és fugida,
G F#m
ma arma roman en aquest món damnada.
(D )
Ma arma roman en aquest món damnada.
