Tom: Am
Am Dm
Lo jorn ha por de perdre sa claror:
Am
quan ve la nit que expandeix ses tenebres,
E
pocs animals no cloen les palpebres,
Am
e los malalts creixen de llur dolor.
Dm
Los malfactors volgren tot l'any duràs
Am
perquè llurs mals haguessen cobriment.
E
Mas io qui visc menys de par e en turment
Am
e sens mal fer, volgra que tost passàs.
Am Dm
E, d'altra part, faç pus que si matàs
Am
mil hòmens justs, menys d'alguna mercè,
E
car tots mos ginys jo solt per trair-me.
Am
E no cuideu que el jorn me n'escusàs,
Dm
ans en la nit treball rompent ma pensa
Am
perquè en lo jorn lo traïment cometa:
E
por de morir ne de fer vida estreta
Am
no em tol esforç per donar-me ofensa.
Am Dm
Plena de seny, mon enteniment pensa
Am
com aptament lo llaç d'amor se meta;
E
sens aturar, pas tenint via dreta,
Am
vaig a la fi si mercè no em defensa.
