Com una mà, la vida estesa al teu davant. A tu es lliurava sense malícia. Tot aquell temps t'havia fet com una mà la vida estesa. Et capbussaves de ple, turgent enmig dels altres, i xop de món et veies viu. Vint anys de temps, que són no res -diuen els savis-, i aquella mà anà tancant-se molt lentament però obstinada. Retruny ben fort allò que abans en deien ànima, creure no vol el que el teu cos avui constata, exasperada i aïrada no es resigna; espera encara l'esclat potent d'aquesta vida. Segura està.