Hi ha una espelma en la finestra, des d'aquí es veu la claror
puc veure la porta oberta, potser jo sóc la raó.
No vulguis saber el que mai ningú entendrà
no vulguis tenir el que s'escapa de les mans.
Dansant a mitjanit
quan la lluna és al cim
dansant fins perdre els sentits.
Quan el món cau en l'oblit
la puc veure dansant per tu
la puc veure dansant per tu i per mi.
Hi ha una espelma en la finestra, ballant sola en la foscor
poc a poc es fon la cera, lentament s'apaga el foc.
Hi ha un món secret que mai ningú entendrà
hi ha un tros ocult que mai descobriràs.
Dansant sola a mitjanit
quan la lluna és al cim
dansant fins perdre els sentits.
Quan el món cau en l'oblit
la puc veure dansant per tu
la puc veure dansant per tu i per mi.
Hi ha un món secret que mai ningú entendrà
hi ha un tros ocult que mai descobriràs.
Dansant sola a mitjanit
quan la lluna és al cim
dansant fins perdre els sentits.
Quan el món cau en l'oblit
la puc veure dansant per tu
la puc veure dansant per tu i per mi.
