Els dies m'agobien Dins la meua capsa gris, Esperant la primavera Esperant els primers crits. Mira, ja arriba la tempesta La veu que em fa tremolar. He après a tindre un punt de mira Fixat sobre el meu cap. Els meus ulls no em deixen veure De tant l'odi acumulat, He perdut tota esperança De tornar a ser normal... Sobre el meu cap, Un punt de mira en el meu cap.