Qui t’ha vist i qui et veu –quina cara!
Empaitaves la sort pels carrers
i ara et mires la gent des d’alçada,
oblidant el que un dia vas ser.
No t’importa quan cauen els altres,
trepitjar-los tampoc (mai) t’ha fet res,
si amb això has pujat les escales
que t’han dut a posar-te el llorer.
Quan tot tibat
et gires i te’n vas,
la conversa s’atura darrere el teu pas
i algú et recorda una dita popular:
“Poll ressuscitat pica més que cap”.
Has canviat els valors que tenies,
la justícia pel culte als diners,
i ara jugues a golf amb harpies
que controlen els bancs i el poder.
Cap al vespre arribes a casa,
la canalla i la dona als teus peus.
Sempre trobes la taula parada,
aqueix món que hi ha fora ni el veus.
