Manel

Criticarem les noves modes de pentinats

Manel


Tom: D

 D                                     Em 
Vindran els anys i, amb els anys, la calma
                                      D 
que et pintaran als ulls una mirada suau.
                                     Em 
Et faran fer un pas i, després, un altre,
                                    D 
seràs tota una experta a tirar endavant.
                                             Em 
Amb tant de temps hauràs trobat un lloc agradable,
                                    D 
o ja estaràs un pèl mandrosa per buscar.
                                         Em 
Rebràs tracte de senyora, o de iaia estranya
                                       D 
que té acollonits tots els nens del veïnat.

 Bm                A                 D 
I seràs un sac de mals o seràs una roca.
         Bm               A              G               A 
I els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal.
    G                    D 
I potser no seré el teu amic,
     G                        D       A     Bm 
ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç.
       D                  A              Em 
Ja em veig de record mig trist que se’t creua pel cap
          A 
una mala tarda.
   G                 D 
I potser dormiré abraçadet
  G                       D        A        Bm 
a una dona a qui quasi no hauré explicat qui ets.
    D                  A                  Em 
Potser tindrem néts malparits que se’n fotin de mi
                        A    D 
quan no m’enteri de les coses.

               G          A                  D 
Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
          G          A                       D 
Caminaré lent i m’asseuré, a vegades, als bancs.
          Bm          G                       D 
Verset a verset convocaré el teu cos llarg i blanc
            Em                  A               D 
i em podran veure somriure una mica per sota del nas.

      G             A                 D 
Que vinguin els anys! Aquí em té la calma!
        G           Em              A 
Que em jugo amb la decadència de la carn
        G               A               D 
que un raconet del menjador farà d’escenari
        G          A                    D 
i que ningú sospitarà de qui estic parlant.

                  G         A                  D 
I que, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
            G               A                  D 
No sé si estaré per garantir-te una gran qualitat
                   Bm              G                      D 
però creuré en un verset i em distrauré intentant-lo allargar
             Em                 A                D 
i em podran veure somriure una mica per sota del nas,
             Em                 A                D 
i em podran veure somriure una mica per sota del nas.