Tom: D D Provem d'encaixar en escenes boniques, Bm En ports de diumenge farcits de gavines, G En grans sobretaules on els avis canten, A A7 En nits vora el foc abraçats a una manta. D Es tracta de ser els simpàtics del barri, Bm Els que ballen I ballen fins que els músics parin G I irrompre arrogants lluint les millors gales A A7 En discos amb dones amb feines estables G D I a vegades ens en sortim, G D I a vegades ens en sortim Bm A G D I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. Bm A G D I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim. D Busquem quedar bé en el retaule magnífic Bm dels que van pel món amb posat monolític G i afronten la vida mirant-la a la cara A A7 i un dia, contents, compren flors a sa mare. D Intentem trampejar per ser persones dignes, Bm el pare modèlic que volen les filles, G el de la veu greu, el de la mà forta, A A7 que paga un vermut i que arregla una porta. D I després tancar els ulls i sentir el món en calma Bm i dos ocellets fent piu-piu dalt dun arbre G havent enllestit un gran epitafi A A7 que arranqui somriures a tots els que passin. G D I a vegades ens en sortim, G D I a vegades ens en sortim Bm A G D I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. Bm A G D I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim. D - Bm - G - A - A7 x2 G D I a vegades ens en sortim, G D I a vegades ens en sortim Bm A G D I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. Bm A I, a vegades, se'ns baixa la verge i G D de sobte ens revela que ens en sortim. Bm A G I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa D capgira allò que crèiem lògic, Bm tot fent evident, A que per un moment, G D ens en sortim.