Pàl·lid, com un assassí et quedes atònit De tant cantar m'he quedat afònic I he forçat fins que m'he quedat paralític Com un infart o un atac epilèptic Seràs infantil I jo un mandril, però no perdo líquid Només de nit pensant com la gent s'aprofita de mi I dels meus punts dèbils Tinc canguelis als àngels I els morts però més al meu cos Em faig fàstic sovint amb ganes de tirar-me d'un cinquè pis! No t’has parat a pensar que penses més quan no penses que fas? A la meva llibreta tinc les respostes D’aquells grans viatges, d’aquelles propostes I surt el monstre, allà on la tempesta Perquè ens separarem, perquè no contestes? Sembla que tot era festa, però ara res amb les presses Ploro I m’esperes, ric I descanses, plor I te’n vas A la meva maleta, tinc els contractes De viure per sempre, donar la meva ànima Jugar amb la sàtira, saltar d’una grada Tirar una granada, sentir com el batec es para! Tu em parles de caure, jo de llençar-me Me’n ric I t’enfades, quina putada Jugo amb la pauta, tu amb el drama Perdo les ganes però estic més calent que un nòmada al Sàhara! Separa el temps en espais, I el caos en raons Crema els condons et regalo el meu tro Jo busco un nou so, busco el meu so! Suposo que tu t’has perdut, no em miris gandul La meva sang no és per tu Ets una hiena buscant el vermut I el cor se m’ha endut, el molt caracul! Cargols al meu coll, volent que em posi de genolls Un tret al cervell m’oblida el soroll I tot l’enrenou que provoco, se l’ha endut el vent si no m’equivoco Vull jugar a un joc, tu has de ser en Jack I m’has de matar, tens 60 segons I potser et faràs mal No t’obligo però has de guanyar (Què, què? Que no t’has parat a pensar que penses més quan no penses que fas?) Recordo experiències, somriures perduts En un pou d'inquietuds I l'as de cartes s'enamora del jòquer I no és un joc és un hacker Un tattoo interior com el record d'una foto que borres Però al insta l'arxives per por a oblidar-ho per sempre O perquè et va afectar massa la seva experiència, o massa poc I contemples les presses que tenen les persones quan van pel carrer Desitjant arribar a algun lloc I per impacient o per adolescent es perd I es troba tot sol I em cansa treure aire, afogar-me amb la pluja I parlar amb descosits perquè ja no tinc fil No sóc el perfil que volies de mi Ni tu ets el somni que eclipsa el malson No em treus la son perquè ja estic despert No m'adormo sóc un vampir que no es mou del llit Si no és perquè el mimin o fugi d'aquí No troba el sentit però si els sentiments de voler tallar-se els dits I callar els crits I troba un escrit un temps perdut un vell disc on sonava Bob Dylan al WoodStock No em peguis fort, que ja ho faig jo No em facis mal, que sol me'n faig prou No perdis el temps, apunyala'm al dors Crema'm davant de tothom I feu una festa!