Dia setze de gener Dins can Tropell m'encontrava I en Joan Blai me dugué Noves que jo no esperava Va dir si alterat estava Jo li vaig dir: No res sé De s'al. Lota me dugué Que ella morta s'encontrava Jo no hi veia I corria I a ca seva vaig anar Com mentre la porta obria Sa mare ja em va abraçar I en va dir: Sebastià Na Margalida és morta Oh punyalada més forta! No la rep cap cristià I a veure-la vull jo anar Que es mirar-la m'aconhorta No n'estic empegueït De contar lo que em passava A veure-la morta anava Amb so cor ben entristit Partiguérem en sa nit I sa tristor mos matava I a cada instant mos faltava Sa força I s'esperit Quan dins Sóller vaig entrar Me digueren de seguida Per veure na Margalida Hauràs d'anar en es fossar A lo prompte vaig descobrir Ses parets d'aquell local Oh cementeri dogal! Vaig devallar I vaig dir I aquí s'ha de consumir Sa meva amor principal I sa vida de res val En aquest món existir Quan la vàrem haver enterrada Jo I aquell germanet seu Vaig dir Margalida amada Jo per tu pregaré a Déu I dins es pensament meu Sempre et tendré retratada Adiós Margalideta Margalideta adiós Déu del cel qui és piadós Allà et tendrà Margalida I jo en acabar sa vida Que mos hi vegem tots dos Per lo prompte I lluny que era És que molta gent los plany En Sebastià Company Na Margalida Servera