Caminava sola ben arran del penya-segat amb els ulls tancats Sota els meus peus s’estenia el mar etern, com foc ardent, clamava a tort I a dret Tenia ganes de menjar-me el món; de descobrir tot aquells racons Que són ben lluny dels meus malsons Un vaixell movia el vent expressament en direcció justo on era jo Tenia ganes de menjar-me el món; de descobrir tots aquells racons Que són ben lluny dels meus malsons I diuen que és fàcil somiar desperts, però encara ho és més viure amb Els ulls tancats