Quan l'onada em durà / a la platja dels morts serà l'hora potser, / de fer l'últim repàs al grapat de records / que els sentits han robat a cada un dels instants / que ha durat el camí. Diré adéu a la plana / que em va veure infant i a aquell alt campanar / del meu poble, polsós, enfilat cap al cel, / vigilant, sempre atent, tramuntana del nord / o tempesta de l'est. Diré adéu als amors / que m'han acompanyat, tant se val si han sigut / ombra, llum, plany o goig, que tots m'han ensenyat / l'art antic d'estimar. Si tingués força al cos / tornaria a besar-los. Diré adéu als companys / que són el meu país, ciutadans d'un vaixell / amb anhels per ormeig, i, amb l'adéu, el desig / d'un viatge feliç amb l'enveja d'aquell / que no els podrà seguir.