Junts, junts, sempre junts,
així ho diran cada capvespre,
mentre la llum del seu llitet
no és la de cap estrella.
Junts, sense un recer,
junts i així fer-se de pare i mare,
junts, junts, sempre junts.
Lluny, lluny, sempre lluny
de qualsevol gest de tendresa,
el pare va pujar a un cavall
que se'l va endur per sempre,
les feines d'amor
deixen la mare sempre vençuda.
Lluny, lluny sempre és lluny.
Junts, junts, sempre junts,
mentre al carrer veus nadalenques
canten un món que els escarneix
i els omple de tristesa.
Junts i orfes dels déus,
els dos germans del Raval s'adormen.
Junts, junts i a prop teu.
Junts, junts i tan lluny,
els dos germans del Raval s'adormen,
lluny, lluny, i tan junts.
